“Són les 09:00 del matí del 2 d’octubre de 2017, i
comença la classe com sempre, amb un bon dia general i somriures, mentre, he
volgut posar l’himne dels segadors i esperar reaccions. Els meus alumnes, de 9
a 11 anys, han anat seient, i de mica en mica s’han calmat i escoltat. Quan ha
finalitzat els hi he preguntat; Què va passar ahir? Què en penseu vosaltres?. I
allí m’he adonat que els nens i nenes tenen més intel·ligència, seny i
humanitat que la majoria d’adults que ens representen. He intentat que
expressessin el que ells havien sentit, el que pensaven de la situació i
sobretot, que ho diguessin com a nens/es, lliures i transparents, deixant de
banda tot el que des de casa i amistats els hagin pogut influenciar. Llavors,
t’adones que des de la innocència arriben a una pregunta clau; com pot ser que
la policia, aquella que ens hauria de defensar, la que és la bona de la
pel·lícula, aquella professió que tant hem tractat a l’escola i que tant agrada
als nens/es... estigui pegant al meu pare, a un veí, un cosí o el meu avi, sols
per voler votar, una cosa que fem a diari a l’escola i ens ensenyen els
mestres?”
L’1 d’octubre de
2017 marcarà un abans i un després dins la dinàmica de les escoles de
Catalunya.
Com podem explicar
les brutals càrregues policials contra gent pacífica que l’únic que volia era
poder expressar mitjançant el vot quin encaix volem que tingui Catalunya dins o
fora d’Espanya?
La gent que hi
havia defensant els centres electorals eren pares, mares, àvies, avis i
familiars dels nostres alumnes que s’han vist colpejats violentament per
l’acció de la policia nacional espanyola i la guàrdia civil.
Com podem explicar
la democràcia a l’escola quan els adults i caps d’estat apliquen la seva força
contra el poble per l’únic i simple motiu que expressar una opinió?
És que el pensament
crític no ha d’estar present en el nostre dia a dia?
Com podem explicar-los
que cal parlar i dialogar quan hi ha un conflicte i que mai s’ha d’arribar a la
confrontació violenta?
D’ara endavant
tenim un gran repte:
No fomentar l’odi
cap a cap de les dues bandes.
Corregir i intentar
explicar que mitjançant la violència no s’aconsegueix el que pretenen alguns
sinó ens al contrari.
Agustí Zaera i Eduard Planes
Equip directiu de l’Escola Santa Marina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Si vols afegir alguna cosa, endavant...