Amb el permís de part de la direcció, m'he colat al blog de l'escola per poder escriure el que tenia preparat per dir el dia del comiat de sisè però no vaig poder dir.
"El desert florit és un fenòmen casual i ben estrany que no es dóna gaire sovint. Ha de coincidir que en els deserts més calorosos del nostre planeta hi hagi unes llavoretes de plantes molt resistents i que es produeixen grans tempestes. 
Aleshores, quan torna a sortir el sol i la temperatura és l'adequada, les llavors germinen. Y ens trobem el desert convertit en un enorme jardí.
.jpg)
La vida té aquestes coses tan estranyes i fa que, de forma casual i inesperada, arribis a un poble que no coneix ni Déu , et trobis tres desconeguts i un grapat de nens que et fan sentir feliç, acollida i completa durant 4 anys memorables. 
Marxo sent millor persona per tot el que he aprés amb vosaltres, sabent que no trobaré nens així enlloc i m'enduc un tresor ben valuos: tots els records que tinc de vosaltres.
Per temps que passi, em resultarà imposible oblidar les coses que he viscut aquí; el riure estrident de l'Edu quan alguna cosa li fa gracia de veritat, els "que heavy" de la Xus quan la fan alucinar, els "cheic" de l'Agustí (que a final de curs se li havien enganxat al Yeray), els massatges, les barretes de xocolata amb maduixa i els coixins del banc de l'entrada. Ahí lo dejo caer...
I vosaltres, nens, que sou les gotes de pluja que heu fet creixer les flors, que sapigueu que veure-us madurar (?!!!!!) ha estat meravellós i que us estimu moltísim a tots. No sabeu quan de greu em sap marxar del que durant quatre anys heu convertit en casa meva." 
